El Consell d’alcaldes i alcaldesses debat la situació de l’habitatge a la Conca de Barberà

El Consell d’alcaldes i alcaldesses de la Conca de Barberà va posar sobre la taula, dilluns, les problemàtiques generades entorn de l’habitatge a la comarca. Per una banda, s’ha fet palès un procés de despoblament, alhora que manquen habitatges i eines i recursos per actuar en situacions d’emergència. De fet, durant els últims mesos, s’han detectat alguns casos de desnonaments i de pèrdua d’habitatge.

Un altre problema afegit és l’escàs mercat de lloguer, sobretot, als municipis més grans, on la demanda és superior als habitatges disponibles. A més, també s’ha disparat el preu del lloguer, un 25,7% més elevat que fa cinc anys: si el 2015 el lloguer mitjà era de 314,96 euros, ara és de 396,12 euros. També cal assenyalar que el parc públic d’habitatge de protecció oficial és baix i està totalment ocupat.

La vicepresidenta i consellera comarcal d’Habitatge, Carme Pallàs, va liderar la iniciativa d’exposar, davant dels alcaldes de la comarca, la necessitat de trobar solucions als obstacles i dificultats entorn de l’habitatge a la Conca de Barberà. En aquest sentit, tot i que el Consell Comarcal de la Conca de Barberà no té capacitat per realitzar polítiques actives d’habitatge, ja que, com expressa Pallàs: «tenim les competències molt limitades», l’Oficina Comarcal d’Habitatge proposa la creació d’un parc d’habitatge comarcal que doni resposta als ajuntaments entorn a l’habitatge informant, guiant i assessorant en aquest àmbit.

L’Oficina Comarcal d’Habitatge sí que ha aconseguit el traspàs de competències per a gestionar de forma directa entre 1 i 2 habitatges de protecció oficial per casos de necessitat mitjançant un conveni amb l’Agència Catalana de l’Habitatge, perquè una de les principals necessitats és l’emergència social. A més, altres objectius que es proposa aquesta administració a través del parc d’habitatge comarcal serien les de llogar habitatges del mercat privat assumint el 50% del cost la Generalitat i el 40% restant l’administració local o sol·licitant en casos derivats de la mesa d’emergència; i optar a llogar habitatges privats a través del programa Reallotgem.cat, per destinar-los a casos de la mesa d’emergència amb subvenció de la Generalitat per compensar part del lloguer.

A més, s’ha iniciat un projecte, amb la col·laboració dels ajuntaments de la comarca, per a conèixer la realitat en l’àmbit de l’habitatge a la Conca de Barberà i que ha de permetre detectar el nombre d’habitatges buits que hi ha a cada municipi. Per això, s’ha començat a realitzar un cens d’habitatges desocupats als diferents municipis que així ho desitgin, començant per Barberà de la Conca i seguint per Blancafort. La iniciativa està oberta a tots els ajuntaments.

L’Oficina Comarcal d’Habitatge també pot col·laborar amb les iniciatives de promoció al lloguer privat que emprenen els ajuntaments, de manera que l’Oficina Comarcal d’Habitatge hi pot donar suport tècnic, de la mateixa manera com es pot recolzar la creació i gestió d’habitatges de lloguer de titularitat municipal. Finalment, l’Oficina Comarcal d’Habitatge també vol renovar la pàgina web de la borsa d’habitatge per permetre la inscripció de possibles llogaters de forma telemàtica i que permeti als sol·licitants rebre informació dels habitatges que entren a la borsa.

Pallàs considera important que l’Oficina Comarcal d’Habitatge posi tots els recursos a l’abast al servei dels ajuntaments de la comarca per tal que aquests tinguin eines per a aplicar polítiques d’habitatge als seus municipis. Cal ressaltar que, actualment, des de l’Oficina Comarcal d’Habitatge es gestiona:

-Ajuts al pagament de lloguer de l’Agència Catalana de l’Habitatge. Durant el 2020 es van tramitar 301 sol·licituds.

-Cèdules de segona ocupació. L’any passat es van tramitar 167 cèdules.

-Ajuts a la rehabilitació d’immobles de persones majors de 65 anys. El 2020 es van tramitar 4 expedients.

-Registre de sol·licitants d’habitatge de Protecció Oficial. L’any passat es van tramitar 21 altes.

-Borsa de mediació. L’any passat es van realitzar 13 nous contractes i, actualment, hi ha 57 habitatges inscrits.

-Prestacions d’especial urgència.

Els alcaldes i alcaldesses de la comarca també van escoltar l’experiència de Tais Bastida, gestor de projectes d’economia social i solidària de l’Ateneu CoopCamp, que va exposar models de tinença d’habitatge alternatius, com els habitatges compartits en cessió d’ús, la masoveria urbana, el dret de superfície, la copropietat o la cessió d’ús.

En el primer cas, es tracta d’una iniciativa relacionada amb característiques vinculades a l’interès social: les persones residents són propietàries de l’habitatge i permeten integrar la iniciativa pública i privada en un mercat no especulatiu. A més, ofereixen estabilitat i una gestió col·lectiva. En el segon cas, la persona propietària de l’habitatge el cedeix per un termini determinat de temps a canvi de la seva rehabilitació i manteniment. En el tercer cas, es tracta de cedir el dret a construir o disposar d’una d’una propietat aliena que ja existeix durant un període de temps determinat, en el qual el propietari manté la propietat del sòl. En el quart cas, la copropietat es troba entre la compra i el lloguer i s’imposen condicionants, com la propietat temporal o l’adquisició progressiva. Finalment, la cessió d’ús consisteix en cedir una propietat per un temps determinat a canvi del pagament d’un lloguer tou.

L’administració pública, va recordar Bastida, pot impulsar diferents iniicatives, com oferir suport a la tramitació, fer d’intermediària, millorar la regulació o imposar mesures fiscals per afavorir aquests models de tinença d’habitatge alternatius.