Aprendre a tocar campanes en ple segle XXI

L’exposició «Tocant el cel amb una corda» ha unit les diferents generacions del poble de Barberà de la Conca, a l’entorn de les campanes de l’església i dels seus tocs

Barberà de la Conca és un cas únic. És un dels pocs pobles de la comarca que ha mantingut viu el toc manual de campanes fins a dia d’avui. A més, des de l’any 1947, aquesta responsabilitat s’ha transmès, de generació en generació dins de la família Soler, que han esdevingut els campaners de la parròquia, residint a l’edifici de la rectoria.

L’arribada al Castell de Barberà de l’exposició «Tocant el cel amb una corda. Les campanes de la Conca de Barberà», del 20 al 28 de febrer, ha sigut una oportunitat d’or per a redescobrir l’església del poble, avui en perill a causa de l’esquerda que afecta el municipi, i per a ser conscients del privilegi que suposa haver conservat, fins ara, la tradició de tocs manuals específics i diferenciats del poble. Un patrimoni declarat Patrimoni Cultural Immaterial per la UNESCO, tot just ara farà dos anys i que s’ha transmès, al llarg del temps, de forma oral. Un llegat molt fràgil que tendeix a desaparèixer progressivament per desús i per no haver estat mai registrat.

L’historiador de l’art local, Joan Fuguet, i el comissari de l’exposició, Jesús Martínez, van ser els encarregats d’obrir l’exposició, el dia 20 de febrer, amb una xerrada divulgativa sobre l’evolució, les característiques i els elements més importants del temple barbarenc, així com de les seves dues campanes: la Roser (1943) i la Maria (1961) fabricades per fonedors valencians. Més tard, el dia 23, es va fer la inauguració oficial de la mostra, amb la presència del President del Consell Comarcal de la Conca de Barberà, Joan Canela; l’alcalde de Barberà de la Conca, Marc Rovira, la consellera comarcal de cultura, Núria Forn, el rector de la parròquia de Santa Maria, Josep M. Alegret i el comissari de l’exposició, Jesús Martínez, així com un bon nombre d’assistents. En cadascun dels parlaments es va posar en relleu el paper històric del campanar i les campanes com a punt de referència central i de comunicació a cada poble. També es va posar de manifest la importància d’aquesta exposició per la tasca d’estudi i inventari de les campanes de la comarca, com a pas previ a la seva protecció i conservació; per la documentació i registre dels tocs manuals i els costums de cada poble i, sobretot, per la divulgació rigorosa, però propera, de tota aquesta informació entre el veïnat.

Com a tancament, el dia 27 de febrer al matí, l’alumnat de l’escola Valldemur de Barberà de la Conca va visitar l’exposició i es van convertir en aprenents de campaners. En el marc d’una activitat dinamitzada pel comissari de l’exposició, Jesús Martínez, van rebre una classe magistral de Nuri Soler, campanera de Barberà durant els últims seixanta-dos anys, i van poder practicar amb ella els diferents tocs històrics de la vila: Missa diària, Missa Major, Sometent, Processó, Difunts. Soler també els va explicar els tocs que feia l’agutzil municipal, encarregat de donar corda al rellotge i d’anunciar l’inici i el final de la jornada laboral. Aquest acte va esdevenir un moment únic, de gran valor i emoció, en què l’alumnat de l’escola va tenir el privilegi d’aprendre, de primera mà, amb Nuri Soler una part molt important de la seva pròpia història, tot esdevenint-ne protagonistes i guardians.

Aquesta exposició està impulsada pel Consell Comarcal de la Conca de Barberà i el Museu Comarcal de la Conca de Barberà, amb el suport dels ajuntaments i municipis de la comarca; arriba a Vilaverd després de visitar amb un gran èxit les poblacions de Montblanc, Solivella, Passanant i Belltall, l’Espluga de Francolí, Santa Coloma de Queralt, Les Piles, Conesa, Rocafort de Queralt, Blancafort, Sarral, Vimbodí i Poblet, Vilaverd. Més endavant, es podrà visitar a Pira i Savallà del Comtat.

Tocant el cel amb una corda. Les campanes de la Conca de Barberà dona a conèixer el món de les campanes a partir del cas concret de la Conca de Barberà. Un mitjà de comunicació de masses imprescindible per a la coordinació diària dels nostres pobles i ciutats fins fa ben pocs anys, que la UNESCO, recentment, ha reconegut com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Mitjançant una dotzena de plafons, els visitants podran conèixer les campanes, els campaners i els tocs que han marcat el dia a dia de la nostra comarca i posar-los en pràctica mitjançant una petita campana fosa per a l’ocasió.